Encara funciona

Em demano si encara funciona el blog de les ciberdones.

Menus equilibrats i micropauses

Escoltant "Tapes Variades" de Catalunya Radio, que per cert no m'agrada massa, han recomanat una web on hi ha un menu setmanal equilibrat. He pensat que podia ser interessant, perquè és un rotllo pensar que s'ha de fer cada dia (tot i que últimament el que s'encarrega de cuinar és l'Aleix i no jo).

Total que he anat a la web i m'he trobat altres coses interessants, com per exemple un programa de micropauses: exercicis per quan un treballa sentat, està a classe o davant de l'ordinador.

Entrar, sortir i tornar a entrar

Ja sé entrar, sortir i tornar a entrar al blog de les ciberdones! És una beneïtura, però fins que no he descobert el truc estava ben perduda. M'agradaria que coneguessiu el meu blog Diari d'una ciclista /twiggi2.blogspot.com/. Encara és molt pobre, però em fa il·lusió anar-hi escrivint tonteries relacionades amb el camí diari sobre dues rodes.

Qui hi ha rere el nick

Lúltim post que ha sortit abans d'aquest és méu. Ho he aconseguit!
Virgínia

Fent proves al blog

Em fa molta il·lusió fer un petit escrit al blog de les ciberdones.. De fet, jo mateixa vaig crear una bitàcola per veure com funcionava i perquè em servís per explicar les meves anades i tornades en bicicleta per al ciutat. Cada dia gaig el trajecte en bici de casa a la feina i de la feina a casa. Mitja hora per anar i mitja per tornar. Una hora en total (estic més forta de cames que mai). Em trobo moltes coses curioses pel camí. Hi ha gent que ja conec perquè ens trobem sovint fent part del trajecte. És una experiència fantàstica que em venia de gust comentar. Tornant al tema del meu blog, Diari d'una ciclista, no sé com, però després de fer-hi dos posts no hi vaig poder escriure res més. No sabia com tornar-hi a entrar, a l'editor. Ara que he accedit al de les ciberdones, em surt el meu blog. Meravelles de la tècnica!! Ffa sortir conills immensos del barret de copa sense saber com ho has fet.
Salut

Felicitats Mercès!

Felicitats a totes les Mercès de la llista, que sou bastantes!

Text i fotos de primavera

El petit coleòpter de "A dalt de tot", amb la floreta en primer pla, i els "Nusos naturals", amb la tija espinosa engalanada amb un cinturó, gairebé llaçada verda, són molt bonics.

I m'han fet pensar en algunes coses. El petit coleòpter es manté damunt la flor precisament per la seva petitesa. Fixeu-vos que les seves potetes (i em sembla que no pas totes) s'aguanten damunt unes minúscules flors (sembla una inflorescència) encara sense obrir. Això no podria fer-ho un coleòpter més gros, perquè el pes concetrat a cada pota seria massa gran per a les floretes sobre les quals reposen
i les aplastaria.

Pel que fa als nusos naturals, m'agrada, a més del "cinturó", el contrast entre la tija vella, rígida i espinosa, amb una cicatriu, i la tendror de la "cinta" que s'entertolliga al seu voltant. El seu "cinturó" és una planta jove i tendra, fàcil de tallar i d'arrencar. Si la tija d'esbarzer ha pogut arribar a vella és perquè s'ha endurit i perquè se li ha format la cicatriu allà on algun dia va tenir una ferida. I segurament també per l'espina, que l'ha protegida.

Text: Mercè Piqueras
Fotos: Olga Cuevas

Les Agudes